AMB NOM DE DONA (III)

(Concert de la Coral Polifònica durant la Festa Major 2021. Presentació de les cançons)

Joventut 

CANÇÓ A MAHALTA

“Cançó a Mahalta” és un poema i una cançó, i no sabríem dir què destaca més, si el text o la música. 

L’autor del poema és Màrius Torres, poeta i metge nascut a Lleida. 

El 1935, amb vint-i-cinc anys, emmalaltí de tuberculosi i ingressà al sanatori de Puigdolena, d’on ja no va tornar a sortir-ne més que en dos ocasions esporàdiques. Durant els set anys que va estar al sanatori, llegia, tocava el piano o passejava, però la seua activitat fonamental va ser escriure poesia. Va morir als 32 anys i està enterrat a Sant Quirze Safaja, municipi on es troba el sanatori.

La música és de Lluís Llach, que en va fer una cançó preciosa inclosa al seu àlbum Verges 2007. L’any 2011, amb motiu del nostre Concert de Sant Jordi que aquell any vam dedicar a Màrius Torres, vam demanar a Josep Ollé si podria fer-ne una versió coral i ens va compondre aquesta joia de “Cançó a Mahalta”.

Qui era Mahalta? Al sanatori, el poeta conegué Mercè Figueres, malalta com ell, que esdevindria la seua amistat més íntima tot i que es podien veure poc a causa del règim estricte del sanatori i dels llargs períodes de repòs. 

Per què el poeta va triar d’anomenar-la Mahalta? Hi ha diverses interpretacions. Una de possible és que es tracta d’un joc de paraules: Mercè és una malalta, com ell, però Mahalta, amb hac, fa pensar és un nom antic que només es posava a membres de la noblesa. Així doncs, fer-lo servir era una manera d’enaltir la seua estimada. 

Per acabar, al poema es parla de rius paral·lels, que, per tant, no es podran arribar a trobar mai i que només podran apropar-se una mica en els meandres, és a dir, les corbes que fan el rius en el seu camí cap al mar. El tema del poema és la impossibilitat de fer real l’amor, perquè enmig d’ells hi ha una terra de xiprers i de palmes, és a dir, la malaltia, que els du cap a la mort.

A MARGALIDA

“A Margalida”, com “Laura”, són cançons que relacionem amb el moviment conegut com la Nova Cançó, un grup de cantautors que volien impulsar la cançó en català en plena postguerra. Joan Isaac és l’autor de la melodia amb què musica uns versos del mateix Isaac i de Joan Ollé. Avui us oferim la versió coral que en va fer Josep Ollé.

Qui era Margalida? Es tracta de Margalida Bover, companya sentimental del jove anarquista català Salvador Puig Antich, tristament conegut perquè va ser executat pel règim franquista el 1974 amb el mètode del garrot vil. Joan Isaac, proper a la família de Puig Antich, va compondre la cançó el 1976. Per la seua bellesa i sensibilitat, ha esdevingut una cançó popular que forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya i que representa tot un himne contra la pena de mort.

Per això, hem relacionat el nom amb la dona compromesa. Però també és el nom de la flor. Així, tenim Margalida com també Palmira, Olga o Esmeralda; Hortènsia, Rosa o Violeta…

Dúnia Pla, caracteritzada com "La bella Lola", fa perdre la xaveta als mariners Òscar Pla i Celso Pla.

LA BELLA LOLA

“La bella Lola” és un clàssic dels grups d’havaneres, una cançó d’origen popular i molt coneguda arreu.

La bella Lola és, sobretot, una dona molt però que molt guapa, d’una bellesa podríem dir espaterrant, arravatadora, de manera que, quan ella passa, tothom se la queda mirant i perd l’esma.

Particularment, però, quan penso en la bella Lola, què voleu que us diga, me ve al cap la senyora Lola Térmens, que molts deveu conèixer i que avui també ens acompanya.  Moltes vegades amb la senyora Asunción o altres vegades sola, ha assistit a tots -o quasi tots- els concerts de la coral, de Joventuts Unides i segurament a la majoria d’actes culturals que es fan al poble. I em fa pensar també en tota aquesta generació de dones amb sensibilitat cultural, que no van tindre l’oportunitat d’estudiar a la seua època, però la bellesa de les quals supera en molt, què voleu que us diga, la de la bella Lola. 

Avui us oferim aquesta havanera en una versió nostra, en català senienc, i amb una miqueta de comèdia.