SALUTACIÓ DEL PRESIDENT DE JOVENTUTS UNIDES

Dani Martínez amb la seua filla Naia

Benvolguts amics i amigues,

No voldria iniciar la meva presentació sense abans expressar el meu més profund desig que tots vosaltres estigueu suportant de la millor manera les dificultats que comporta l'obligat confinament al qual ens hem vist abocats per la terrible pandèmia que ens assota. Confiant que tot això ha d'acabar més tard o d'hora, però ha d'acabar, una forta abraçada d'esperança a tots vosaltres, als vostres familiars i amics i les meves més sinceres condolences per a tots aquells que han perdut algú proper en aquests dies i als que no hem pogut acompanyar en el dol tal com ens hauria agradat. Molts ànims a tots i cadascun de vosaltres de cara al futur i el meu més gran i sincer agraïment a tots aquells que lluiten dia a dia per vèncer aquest maleït virus. A poc a poc tornarem a la normalitat; encara que sigui una nova i diferent normalitat. Però hi tornarem; d'això, n'hem d'estar segurs.

Carrosses 2019, amb el seu fill Aimar

Avui mateix, el dia que escric aquestes línies, és el primer dia que els nostres més petits poden tornar a fer una passejada. I he sortit amb els meus fills, Aimar i Naia, i feia un sol esplèndid. I no portàvem ni cinc minuts quan, a unes poques desenes de metres, he vist una noia també amb la seva filla. I ens hem saludat, en la distància; sense ni tan sols dir una sola paraula. Tan sols amb un somriure i un gest amb el cap, com dient: "Ja era hora!". I llavors he pensat en el que signifiquen els nostres petits per a la nostra entitat i, al mateix temps, he recordat que tenia encara pendent aquesta meva presentació al blog de la nostra entitat... Una presentació que arriba bastants dies després del meu nomenament com a nou president de Joventuts Unides. Un retard considerable pel qual us demano sinceres disculpes però, per a qui no està acostumat a escriure documents d'aquest tipus, ni llargs ni curts, aquesta tasca es torna poc menys que un drac al qual he de vèncer, igual que el nostre Sant Jordi, no amb una espasa, sinó amb les lletres i les paraules. I Déu ni do, si n'és de pesada, aquesta "espasa"!

Tota la família, el dia de la celebració del 98è aniversari de la senyora Carmen Motos.

Bé, per a tots aquells que no em coneixeu, he d'explicar-vos que el meu nom és Dani Martínez, veí de tota la vida del nostre estimat poble, La Sénia; casat amb Sonia Querol i, tots dos, pares de dues criatures, Naia i Aimar, de set mesos i cinc anys, respectivament. Encara que crec que, per acotar de manera infal·lible les referències, l'ideal seria directament dir-vos que soc nebot, per part de pare, de Mari i Andreu Martínez, com suposo que ja la immensa majoria de vosaltres sabeu. Net, per tant, de Carmen Motos, a la qual se li va organitzar una magnífica i entranyable festa d'aniversari a la nostra escola el passat mes de febrer, el dia que complia els 98 anys. Vull reiterar de nou, en nom de la família i el meu propi, el nostre més profund i entranyable agraïment. Amb tals credencials, i encara que és cert que van ser pocs els mesos en què vaig estar a primera línia, fos estudiant solfeig o fos tocant algun instrument, seria innecessari incidir en el fet que, no obstant això, el nom de Joventuts Unides ha estat sempre present i m'ha acompanyat d'una manera o altra al llarg dels meus 42 anys.

Concert de Nadal 2018

Vaig néixer i vaig créixer en una casa de tres pisos on la música i per extensió Joventuts Unides van estar sempre presents. Així va començar tot. Compartint casa amb Mari i Andreu, que formen part -com molts de vosaltres- del cor de l'entitat des dels seus inicis; la iaia Carme, amb la seva natural predisposició a servir d'ajuda logística (sempre activa, tant per als meus oncles com també per a l'entitat en qualsevol menester que es presentés); el meu germà Artur, amb un recorregut una mica més ampli que el meu com a estudiant de música; les constants anades i vingudes de persones relacionades amb el món de la música que s'allotjaven just al pis de sota (alguns repetien regularment; altres com a visitants esporàdics; tants i tants durant tants anys que seria irrespectuós començar a donar noms i oblidar injustament la resta, que serien la gran majoria); amb amics veïns també matriculats a l'escola, que em fan recordar el constant tràfec de bicicletes que anaven i tornaven de l'escola de música al nostre carrer a conseqüència dels diferents torns, en funció de l'edat (o del nivell d'aprenentatge adquirit, millor dit); alguns dels meus millors amics, avui dia grans instrumentistes i que van tenir una major dedicació o simplement una passió més gran que la meva; fins a arribar al dia d'avui, en què el desig per donar-los als nostres fills -en aquest cas, al nostre primer fill Aimar-, una educació no només musical sinó també acompanyada d'una sèrie de valors com podrien ser el foment de la sociabilitat, la tolerància, el respecte, el treball en equip o un reforç propi de la seva autoestima (fixeu-vos fins a quin punt hem de valorar la importància d'entitats com la nostra), ha fet que em vegi ara mateix en primera línia; amb un contacte molt més tangible que el de mesos o anys enrere.

Concert de Fi de Curs 2019

Classe amb les famílies

No negaré que cert sentit de la responsabilitat em tenalla en aquests primers moments, però, de la mateixa manera, també estic convençut que amb l'ajuda de tots els que formem aquesta gran família que ha estat sempre i ha de continuar sent Joventuts Unides, els reptes s'encaren amb més confiança i il·lusió. Uns reptes en els quals ja estem treballant perquè el futur de la nostra entitat es vegi acompanyat, de la mateixa manera, d'aquesta confiança i d'aquesta il·lusió.

A tots els que ja em coneixíeu, un sincer agraïment pel vostre suport incondicional en aquesta nova experiència. A tots els que no tenia el gust de conèixer-vos, la meva predisposició total i la meva sencera vocació de servei per a tot allò que sigui necessari. I per a uns i altres, les meves ganes de treballar per aquesta grandíssima entitat i les meves sinceres disculpes per avançat si la meva inexperiència inicial fa cometre alguns errors. Sou molts els que us heu ofert per donar-me un cop de mà, i això em proporciona seguretat. Us ho agraeixo. Tot i que aquest detall no m'ha vingut per sorpresa, perquè el fet de dedicar-s'hi amb estima ha estat, és i serà un dels fets distintius d'aquesta gran familia que és la nostra entitat, Joventuts Unides.

Aimar i Dani, cap al Juguem Cantant

Quedo a la vostra disposició. Rebeu una forta abraçada,

DANI MARTÍNEZ

Juguem Cantant 2019 a Tarragona