NADAL: 45 ANYS I UNA GALA D'ANIVERSARI

Uff! Disculpeu tants dies sense actualització. Què hi farem: el temps manca, les activitats no s'aturen...

Fa un mes de la meravellosa gala de celebració del 45 aniversari de Joventuts Unides amb què ens van obsequiar els joves, els components del Cor Jove: d'ells va venir la idea, ells ho van organitzar tot i gràcies a tot plegat, i a la col·laboració d'aquesta gran família que som, el resultat va ser una immensa satisfacció, una gran alegria, una germanor i una il·lusió esperançada en el futur... (En fi, se'ns acaben els adjectius...)

Aquell dia van llegir una presentació que volia ser una mica el resum de la història de J.U., per damunt, destacant el més essencial com no podia ser d'una altra manera. Alguns fragments els teniu a continuació. Recordeu qui eren els presentadors: Alba Tomàs (A) i Ícar Iranzo (I).

"A: Benvinguts tots al concert de 45è aniversari de Joventuts Unides, esperem que sigui l’inici d’una nit especial on el caliu, la companyia, els records, els projectes, les cançons, el ball i la festa la convertisquen en una nit màgica.

I: T’hi has fixat Alba, que estem davant de totes les generacions de l’entitat?

A: Sí, tens raó... podem vere tant els més menuts que comencen ara a aprendre les primeres notes, fent grinyolar la flauta, com als no tan joves, que han crescut entre xil·lofons, guitarres, plantes, catifes ... i fins i tot algun periquito! A l’antiga escola.

I: Sense oblidar, per descomptat,  tots aquells que un dia van començar el projecte. I és que tu ho saps, Alba, com va sorgir tot plegat? La cosa va anar així...A l’any 1966, Andreu, va aplegar un grupet de xiquets i xiquetes per cantar a missa, que funcionava, de fet, com una coral infantil. I llavors, va nàixer la coral gran, que va sorgir com moltes altres coses, de manera gairebé casual.

A: Felissa Tomàs, primera presidenta! Va cantar en un viatge La senienca i, vist que molta gent no la coneixia, Andreu va decidir assajar-la amb un grup i poder-la cantar després del pregó de festes d’aquell any.

I: Més tard, es va anar animant la gent perquè formessen un coral adulta. Però el que és bonic de la història és que no es demanava només anar a cantar, sinó que es destacava que seria una manera de trobar-se, de parlar, que es podien fer xerrades, comentar la problemàtica del poble... Així es va consolidar Joventuts Unides. Ui! Ara anem per l’època dels viatges!

A: La dels viatges, els intercanvis sonats, los noviets... però més acadèmicament parlant... se va formar el conjunt instrumental i la coral se va ampliar; que no has vist mai les fotos d’aquells concerts amb tota l’església plena?

I: i tant! I els més de 25 concerts de La Missió, què? Va significar tot un repte!

A: i un èxit! Semblaven professionals amb tanta gira... però bé, per parlar d’això quasi que hauríem de dedicar un altre concert.

I: Tampoc no hem d’oblidar-nos del grup dolçainer! Que a hores i deshores mos fan complir sempre.

A: O del primer concert de Sant Jordi, que any rere any, s’ha anat consolidant com un dels actes més participatius del poble.

I: Espera’t Alba, que jo he sentit a parlar d’un altre aniversari...

A: Clar!! L’aniversari de l’orgue, que l’any que ve ja farà 20 anys!

I: Sí, definitivament, podem dir que van ser uns anys d’activitat frenètica! L’entitat es va ampliar i va sortir a conèixer món.

I:Per a innovació la d’aquests últims anys... que si cor jove, tallers musicals, dos conjunts instrumentals, dos corals infantils... on arribarem?

A: I mira que quan Andreu va marxar, natres, que érem menudets, no sabíem què passaria... Però al final, com tot, s’acaba trobant lo camí.

I: Camí que vam començar molt bé en la nova escola! Us en recordeu? Eugeni amb la cortineta, la comitiva dels dolçainers, aquelles taulades de cócs, lo ball amb Terrer Roig...

A: I el concert què? Encara tinc la pell de gallina amb les cançons de Ratapasteres! Sort que el tenim gravat en vídeo!

I: Bé, i les coses que mos queden per fer, encara!

A: Sí, perquè de ganes i de Joventuts Unides, no ens en falten! Esperem que haguéssiu xalat tant com natres.

I: I sabeu què és el millor de tot? Què encara no s’ha acabat! Mos espera el final de festa: sopar i més música!

A: Moltes gràcies i a complir-ne i celebrar-ne molt més tots junts!!!