LES LLAVORS QUE FAN RENÉIXER SANT JORDI

RICARD SABATER   

La diada de Sant Jordi és una data assenyalada al calendari d’aquells que estimem la nostra llengua i la nostra cultura. Malgrat que fa dos anys que soc a Catalunya, degut a la pandèmia, encara no havia pogut gaudir d’aquesta fita amb condicions. Al meu parer, és una de les tradicions més boniques, terapèutiques i pedagògiques que tenim: regalar un llibre i una rosa a la persona estimada. Regalar cultura.

Enguany soc a la Sénia per motius laborals i, en un context més aperturista pel que fa a mesures i restriccions, he tingut la possibilitat de viure plenament el 23 d’abril així com també d’assistir a un concert que ha superat totes les meves expectatives i que m’ha fet estimar una miqueta més aquest poble del Montsià i la seva gent. 

Aquest concert és ja tota una tradició gràcies a l’esforç de diferents persones, amb la professora Rosa Vinyals al capdavant. No sols s’involucra gent de les diverses corals del poble, la comunitat educativa i els estudiants de l’Institut també fan la seva aportació per consolidar un esdeveniment cultural molt enriquidor que serveix per fer comunitat. No sorprèn gens que la sala principal de la Casa de Cultura estigués de gom a gom, tothom volia retrobar-se més de dos anys després amb l’esdeveniment per excel·lència de Sant Jordi a la Sénia.

L’acte fou preciós i molt emotiu. És el resultat de barrejar literatura i música en la nostra llengua: captiva i engresca a parts iguals. La lectura de poemes s’alternava amb cançons i poemes musicats i, amb la complicitat del públic, esdevingué una gran festa cultural. Sempre cultura. 

Tanmateix, la presència de participants de totes les edats —des de xiquets i xiquetes de l’escola de música, passant pels alumnes de l’Institut fins a arribar als integrals de les diferents Corals- va generar una comunió total amb un públic que, fins i tot, va haver de participar en alguna cançó. Tot un èxit. Enguany el concert girava al voltant dels ARBRES. Una reivindicació literària en defensa de la natura i el medi ambient en un moment crític on l’escalfament global i l’acció humana tenen al planeta en un ensurt constant. Tot i això, els arbres també són una metàfora del que som com a societat i del que està en joc: la nostra llengua i la nostra identitat com a Països Catalans esdevé un pulmó verd que hem de preservar en un entorn de màxima polarització i regressió política, social i cultural. La presència dels més menuts també esdevé fonamental, ja que són les llavors que fan créixer l’arbre i que el dia de demà hauran d’agafar el testimoni en la defensa del millor bancal que els hi podem deixar: la nostra cultura. De nou, la cultura.

Tot plegat va ser una experiència molt enriquidora. A més a més, poder compartir-la amb qui estimes li atorga una dimensió encara més màgica. La Sénia té el millor producte que pot exportar, la cultura.

RICARD SABATER 

és periodista i professor a l'institut La Sénia

Moment de l'actuació d'un grup de xiquets del Cor de Mitjans de Joventuts Unides