RESPIRAR EL SEGLE. UN PERFIL DE GREGORI ESTRADA
Presentació
del llibre a la Sénia a càrrec de l'autor, Joan Todó, i d'Andreu Martínez en nom
de Trobades d'Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, promotors de
la iniciativa.
Dissabte a la tarda de l'11 de març. Enmig d'una jornada
farcida d'actes en commemoració del Dia de la Dona, programem aquesta
presentació tan especial. Andreu Martínez, en nom de Trobades d'Animadors de
Cant de Montserrat, i Joan Todó, autor del llibre, ens parlaran del pare
Gregori Estrada, monjo de Montserrat, compositor, musicòleg, organista i
fundador i ànima de les Trobades. En definitiva, dos seniencs il·lustres ens
parlaran d'un savi que molts vam tenir l'honor de conèixer.
![]() |
Andreu Martínez, Cinta Ollé i Joan Todó. |
Comencen a arribar els primers assistents mentre s'acaben
d'enllestir els preparatius: la connexió de l'ordinador, la darrera posada en
comú entre el tàndem Andreu-Joan, la coca de Montserrat i els cócs casolans de
la mare de Joan, a punt per a la celebració final... A poc a poc, la sala es va
omplint. Tot plegat promet.
L'acte transcorre àgilment entre intervencions d'un i altre,
i breus projeccions de fotografies del pare Gregori i gravacions de les seues
obres. Andreu ens explica com va sorgir la idea de fer aquest llibre i com, de
seguida, va pensar en Joan Todó per materialitzar-la. Parla d'una
"biografia novel·lada". Joan es queda amb el substantiu i ens explica
el procés de treball que l'ha dut a la redacció definitiva del llibre. Tots dos
coincideixen en un detall: el pare Gregori no llençava res. Així, guardava
totes les cartes que li havia enviat la gent amb qui s'escrivia. Malauradament,
diu Joan, no podem tenir accés a les seues
cartes, però sí que disposem de les respostes
a aquestes cartes. Joan, que a penes va coincidir una vegada amb el pare
Gregori, s'ha servit de tot aquest material per bastir la narració de la seua
vida.

Els assistents, la gent de la Sénia i algú de Tortosa,
mantenim un somriure als llavis durant tot l'acte. Per les anècdotes i les
explicacions que ens fan arribar, és clar. I per l'afecte que sentim tant per les
dos persones que ens parlen com pel pare Gregori. Els cantaires que el vam
conèixer recordem vivament les seues estades amb motiu de les Trobades Generals
a la Sénia (el perfeccionisme que ens demanava en les interpretacions) i la
seua implicació en la realització de l'orgue del nostre poble, amb el qual ens
va acompanyar en la interpreció del Magnificat
d'Àngel Rodamilans.
Per acabar, Andreu ens recorda una característica de la
música del pare Gregori: un cop apresa, resulta molt difícil oblidar-la. I
així, amb un del seus cànons interpretats per la coral Joventuts Unides, es
dóna per acabat l'acte. Només queda la celebració final amb degustació de
coques mentre fem cua per demanar la dedicatòria del llibre al seu autor.
Deliciós.
Comentaris